El proper mes de setembre al Club de lectura B llegirem:Xocolata desefeta de Joan-Lluís Lluís
Trobada el dia 27 de setembre a 2/4 de 7 de la tarda,
Links relacionats:
Aquí podeu consultar el díptic:
| Tweet |
dimecres, 3 d’agost del 2011
Club B (setembre) - Xocolata Desfeta
19:18
Sala General i audiovisuals
El proper mes de setembre al Club de lectura B llegirem:Xocolata desefeta de Joan-Lluís Lluís
Trobada el dia 27 de setembre a 2/4 de 7 de la tarda,
Entrades
4 comentaris:
JO vull venir
Un company del club ens fa aquestes propostes:
Text original de Xocolata desfeta de Joan-Lluís Lluís
Com cada primer dijous de mes, anava a prendre una xocolata desfeta al carrer
Petritxol. Però no vaig poder anar més lluny de la botiga de paraigües del número
disset, ja que una noia em va aturar, amb l’aire malhumorat. Era força bonica, duia
els cabells llargs i negres i una arracada al nariu esquerre. Va cridar: ‹‹Jo també
sóc de Cassà de la Selva›› i, sense deixar-me temps per contestar, va treure un
ganivet de la seva bossa i va clavar-me’l a la panxa.
Em vaig despertar dos dies més tard, a l’hospital. Prop meu, un policia d’uniforme
semblava vigilar-me: ‹‹Somreia, mentre us apunyalava?››.
RELIGIÓS
Germans i germanes, elevem la nostra pregària a Déu nostre Senyor per la prompta recuperació del nostre germà Joan-Lluís. Tots en sabeu els detalls. Com cada primer dijous de mes, mossèn Joan-Lluís anava a prendre una xocolata desfeta al carrer Petritxol. Però no va poder anar més lluny de la botiga Caelum del carrer de la Palla, on havia entrat un moment per adquirir unes quantes “Delícies i Temptacions de Monestirs” per a la seva neboda. Sí, aquella noieta pàl·lida i devota, d’ulls blaus i aire ingenu que viu casualment dalt de l’establiment on el nostre germà va a prendre la xocolata desfeta. No era aquest el cas de la noia que el va aturar amb aire malhumorat. Era força bonica, com sempre fa el Maligne amb les dones de cor dolent, duia els cabells llargs i negres i una diabòlica arracada al nariu esquerre. Diu la policia que va cridar “Jo també sóc de Cassà de la Selva i que sigui l’última vegada que suques amb la meva germana”. I sense deixar-li temps per contestar, aquella ànima posseïda va treure un ganivet de la seva bossa i l’hi va clavar a la panxa. Com si el nostre benvolgut mossèn i la seva piadosa neboda no tinguessin dret a sucar uns melindros en una humil xocolata mentre reciten els misteris del Rosari! Tots sabeu, germans, que gràcies a la intercessió de la Verge Maria, mossèn Joan-Lluís va despertar dos dies més tard a l’hospital. I encara en el núvol de la visió transcendent que el deuria acompanyar en el seu limbe, només repetia: “No som re ia, no som re ia! “ - frase santa i lúcida perquè efectivament ja no som res quan ens trobem cara a cara davant del Senyor. El policia que el vigilava, pobre i confòs humà, brutal i vulgar sens dubte, mancat de la perspectiva espiritual que cal per arribar a entendre el misticisme de la frase, només volia saber si era la noia la que somreia o no somreia mentre l’apunyalava. Preguem!
I també aquesta altra:
ANIMALISTA
El nostre grup vol denunciar davant de l’opinió pública la injustificable agressió que un dels nostres activistes, l’Oriol Rossinyol i Alzina, va sofrir el dijous passat quan anava a prendre una xocolata desfeta, sense llet afegida, al carrer Petritxol. Davant de la botiga de paraigües del número disset, on amb altres companys va desplegar una pancarta contra l’ús de mànecs de banya en la fabricació de paraigües, un individu de les Terres de l’Ebre se li va aturar al davant, amb aire malhumorat. Era el típic cavero aixafaterrossos i més bast que un condó d’espart, d’aquells que quan veuen un xica amb cabells llargs i negres i una arracada al nariu esquerre la llencen directament al canal. Va cridar: ‹‹Jo també sóc de caçar, de la selva, de les llacunes, dels bous, de les barraques, de les cassolades d’anguiles i cuixes de granota, de les corrides i dels estofats de jabalí … i n’estic hastalscollonsdevatros”. I, sense deixar-li temps per contestar, va treure un estoc (ostres, quin estoc!) de la seva bossa i l’hi va clavar a la panxa. El nostre company es va despertar dos dies més tard, a l’hospital. Prop d’ell, un policia d’uniforme que el vigilava va dir: “Senenria mentres vos apunyalava?”. I mentre ho deia, somreia, el malparit. Volem denunciar que aquest policia és també el que ha escrit a l’acta que l’agressor va dir que era de Cassà de la Selva, quan tots sabem que era de les Cases d’Alcanar.
Als meus companys i companyes del Club de Lectura
JOSEP-MARIA
Publica un comentari a l'entrada